Oh! arbre bell!
L'escorça mostra el teu camí de creixement
com arrugues d'un vell savi,
com plecs d'una terra expressiva.
Les teves ferides mostren la duresa que has patit i la lliçó apresa?
Aquesta ferida neta i seca
es mostra com un ull
que tot ho veu i
que tot ho calla.
Si em saps escoltar,
si em pots sentir,
si em pots palpar...
Si ets capaç d'unir-te a mi...
rebràs allò que fa temps busques,
allò que fa temps necessites saber.
Només amb una vegada en va haver prou.
Només una vegada ens vam sentir...
i aquí ja et vaig dir...
Adéu.
